Els veïns de Sant Guim de Freixenet porten 122 anys jugant al mateix número de Loteria de Nadal

17/12/2024

Un grup d'amics el va triar a l'atzar destapant cinc cartes

Veïns de Sant Guim de Freixenet fa 122 anys que compren el mateix número de loteria de Nadal i Reis, l’11457, encara que mai hagi estat un dels premiats. “És el número que mai toca”, diuen de broma. Tot va començar el 1903, quan un grup d’amics van decidir el número de loteria que comprarien a l’atzar, destapant cinc cartes en un bar. Des d’aleshores es venia cada any en aquest bar. 

El 1947 els pares de Joan i Montserrat Forn van començar a regentar el bar del poble, conegut com Ca la Maria, i van seguir amb la tradició de vendre l’11457. “Des que tinc ús de raó sento: i si toca? Però no ha tocat mai. Tota la vida he vist aquest número a casa. La meua família fa quatre generacions que el compra”, explica el Joan.

“Ja ho hem venut tot, la majoria a veïns de Sant Guim de Freixenet”, diu el Jordi. Del sorteig de Nadal tenia pràcticament totes les sèries i tan sols una o dos s’han venut a Manresa. També compta amb totes les sèries d’aquest número del sorteig del Nen, per al qual encara tenen dècims. El Jordi explica que “les esperances que toqui no les podem perdre mai, si en aquell moment va aconseguir aquesta il·lusió, hem de mantenir-la”.

Per celebrar l’efemèride, al restaurant també han encarregat 500 botelles de cava amb el número imprès a la xapa. La persona que tingui la xapa impresa per les dos cares guanyarà un dècim. Per tenir més possibilitats, també han decidit comprar aquest número al revés, el 75411. “Potser es van equivocar amb l’ordre de les cartes en el seu moment”, assegura.

Per la seua part, l’alcalde de Sant Guim de Freixenet, Francesc Lluch, explica que “al poble les festes de Nadal comencen quan tens un dècim d’aquest número”.

Un dècim del 1903 per 3 pessetes

El Joan conserva un dècim de l’11457 del 1903 que llavors valia tan sols 3 pessetes i la grossa era de 10.000. “Me’l va portar un client que el va trobar en un mercat d’antiguitats”, comenta. Assegura que si li hagués tocat de jove probablement hauria deixat de treballar. El seu nebot assenyala que li aniria molt bé per “tapar forats o fer obres”.

Carmina Marsiñach