Als voltants del nucli de Llanera, al municipi de Torà, s’hi troba una de les relíquies arqueològiques de Catalunya. Es tracta d’un dolmen del Neolític Final, datat del 2.500 ac, i que  s’utilitzava com a sepulcre funerari pel veïns de la zona. Les excavacions fetes al 1916 per l’arqueòleg Joan Serra Vilaró però, van treure a la llum altres objectes de l’època, més enllà de les restes humanes, que van permetre conèixer les diferents funcionalitats d’aquest indret al llarg dels anys. El bon manteniment i la importància històrica del dolmen, ha portat a l’ajuntament de Torà a iniciar un procés per  declarar-lo Be Cultural d’Interès Nacional, després de que al 2009 fos declarat Be Cultural d’interès Local. 

El dolmen de Llanera és el més gran de Catalunya, amb un túmul de 32 metres de diàmetre i una galeria de 10 metres de llarg, 1,90 metres d’alçada i 2,30m d’amplada. El jaciment però, sempre ha estat afectat per la polèmica ja que es troba en un punt fronterer entre la Segarra i el Solsonès i els ajuntaments de Torà i de Llobera (Solsonès) sempre n’han reclamat la seva propietat. 

Les troballes arqueològiques fetes al llarg dels anys al Dolmen de Llanera, formen part de la col·lecció arqueològica del Museu Diocesà de Solsona.