Destacada
Sis segles de campanes a Cervera
31/01/2025
El Seny Major i la Carranca van ser encarregades el 1424 per al campanar de Santa Maria i aquest dissabte s’inaugurarà una exposició sobre la seua història a l’església de Sant Joan Degollat
Les campanes de l’església de Santa Maria de Cervera estan de celebració. Fa 600 anys, el 1424, es va encarregar la construcció del Seny Major i la Carranca a Mateu de l’Olm i Pere Safont i encara es conserven les originals. Del conjunt de sis campanes, són les dos úniques que van ser fabricades durant l’edat mitjana i han arribat als nostres dies. Són les més populars i apreciades per la ciutadania.El Seny Major dona nom a l’agrupació d’entitats de cultura popular de Cervera i la Carranca, al Ball de Diables de Cervera Carranquers.
Les campanes han format part de la banda sonora dels ciutadans des de fa segles, creant un paisatge sonor únic a cada lloc. Ramon Gené, secretari de l’Agrupació Cultural Campaners de Cervera i president de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, explica que “les campanes eren el WhatsApp de l’època”, una manera de comunicar-se que conformava la vida de la comunitat, un llenguatge que ha forjat la identitat col·lectiva de pobles i ciutats.
Històricament, a Cervera hi havia 15 tocs de campanes diferents. Per als difunts, per alertar en cas d’incendi o de mal temps o per a les festivitats, entre d’altres. El Seny Major, per exemple, tan sols sona en dates assenyalades. Repica per als difunts i els enterraments, en el toc del Bilandó i en el toc general de festa es fa voltar, deixant-la asseure’s, és a dir, de cap per avall. “Per tocar-la bé i anar descansat, es necessiten almenys 6 o 8 persones i per fer un toc correctament en fan falta unes 15”, explica el campaner de Cervera Josep Maria Boldú. En el cas de la Carranca, repica per a les festes dels barris, en el toc del Bilandó i en el toc general, acompanyant les grans. En els tocs de mort i d’enterrament, dona senyal, si el difunt és dona, amb tres batallades. Els Campaners de Cervera compten amb uns 70 membres. Xavier Joan, president de la colla, és el campaner titular.
Segons Gené, a Cervera les campanes sempre s’han tocat de forma manual, excepte els quarts i les hores que estan mecanitzats. Una tradició que a molts pobles i ciutats s’ha perdut. De fet, el 2022 el toc manual de campanes va ser declarat Patrimoni Immaterial de la UNESCO.
Actes previstos
Per celebrar l’efemèride, aquest dissabte 1 de febrer a les 19.30 hores, s’inaugurarà l’exposició 600 anys de les campanes Seny Major i la Carranca, comissariada per l’historiador local Ramon Maria Razquin a l’església de Sant Joan Degollat. Es podrà visitar fins al dia 9 i els dies 15 i 16 de febrer de les 12.00 a les 14.00 hores del migdia i de les 17.00 a les 19.00 hores de la tarda.
Els Campaners de Cervera, amb la Paeria i la parròquia, projecten activitats de celebració durant tot l’any. Un concurs de fotografia obert a tothom, un altre de poesia als instituts per a Sant Jordi o un concert amb músics i tocs de campanes en directe durant aquesta primavera. D’altra banda, el 2 d’abril se celebrarà la festa d’aniversari, en la qual es farà un pastís amb espelmes amb el repte que les apagui la campana el Seny Major quan gira. Així, durant la setmana cultural de la Isagoge al setembre serà quan tindrà lloc el gruix d’activitats: exposicions, conferències, una trobada de campaners i un concert de campanes, entre d’altres.
També volen recopilar els treballs publicats sobre les campanes de l’autor de Cervera Josep Maria Llobet Portella, doctor en Història.
Les campanes han format part de la banda sonora dels ciutadans des de fa segles, creant un paisatge sonor únic a cada lloc. Ramon Gené, secretari de l’Agrupació Cultural Campaners de Cervera i president de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, explica que “les campanes eren el WhatsApp de l’època”, una manera de comunicar-se que conformava la vida de la comunitat, un llenguatge que ha forjat la identitat col·lectiva de pobles i ciutats.
Històricament, a Cervera hi havia 15 tocs de campanes diferents. Per als difunts, per alertar en cas d’incendi o de mal temps o per a les festivitats, entre d’altres. El Seny Major, per exemple, tan sols sona en dates assenyalades. Repica per als difunts i els enterraments, en el toc del Bilandó i en el toc general de festa es fa voltar, deixant-la asseure’s, és a dir, de cap per avall. “Per tocar-la bé i anar descansat, es necessiten almenys 6 o 8 persones i per fer un toc correctament en fan falta unes 15”, explica el campaner de Cervera Josep Maria Boldú. En el cas de la Carranca, repica per a les festes dels barris, en el toc del Bilandó i en el toc general, acompanyant les grans. En els tocs de mort i d’enterrament, dona senyal, si el difunt és dona, amb tres batallades. Els Campaners de Cervera compten amb uns 70 membres. Xavier Joan, president de la colla, és el campaner titular.
Segons Gené, a Cervera les campanes sempre s’han tocat de forma manual, excepte els quarts i les hores que estan mecanitzats. Una tradició que a molts pobles i ciutats s’ha perdut. De fet, el 2022 el toc manual de campanes va ser declarat Patrimoni Immaterial de la UNESCO.
Actes previstos
Per celebrar l’efemèride, aquest dissabte 1 de febrer a les 19.30 hores, s’inaugurarà l’exposició 600 anys de les campanes Seny Major i la Carranca, comissariada per l’historiador local Ramon Maria Razquin a l’església de Sant Joan Degollat. Es podrà visitar fins al dia 9 i els dies 15 i 16 de febrer de les 12.00 a les 14.00 hores del migdia i de les 17.00 a les 19.00 hores de la tarda.
Els Campaners de Cervera, amb la Paeria i la parròquia, projecten activitats de celebració durant tot l’any. Un concurs de fotografia obert a tothom, un altre de poesia als instituts per a Sant Jordi o un concert amb músics i tocs de campanes en directe durant aquesta primavera. D’altra banda, el 2 d’abril se celebrarà la festa d’aniversari, en la qual es farà un pastís amb espelmes amb el repte que les apagui la campana el Seny Major quan gira. Així, durant la setmana cultural de la Isagoge al setembre serà quan tindrà lloc el gruix d’activitats: exposicions, conferències, una trobada de campaners i un concert de campanes, entre d’altres.
També volen recopilar els treballs publicats sobre les campanes de l’autor de Cervera Josep Maria Llobet Portella, doctor en Història.
Carmina Marsiñach