Després d’haver passat per diferents grups, a l’any 2007 un jove guissonenc amb interessos i curiositats per la música, va decidir experimentar amb temes propis d’estil folk-rock i psicodèlia. Més enllà de cantar i gravar-se, també va auto produir la seva primera maqueta titulada  “per que es grillen les patates?”. Ell és Joan Pons, més conegut com el Petit de Cal Eril i, com es visualitza en aquest nom artístic, la seva carrera professional i casa seva sempre han anat agafats de la mà. Amb deus anys de trajectòria a l’esquena i, després d’aquella primera maqueta, aquest segarrenc ha produït 5 àlbums i ha passat pels grans escenaris del panorama català. 

L’èxit al grup va començar a arribar poc després de la seva creació. Si amb la maqueta “per què es grillen les patates?” els assistents als concerts eren, generalment, amics i familiars, un any després amb la publicació del disc “Les Sargantanes al Sol” el panorama va canviar i les lletres començaven a arribar a un sector molt més ampli. 

L’experimentació que El Petit de Cal Eril va fer en els seus inicis i el va portar a fer-se un nom al mon de la música catalana, segueix estant present en totes i cada una de les seves cançons, i es que, a diferència de la majoria de músics, Joan Pons compon les cançons de forma improvisada i sense cap referent en que basar les seves lletres; és després, un cop el tema està acabat quan li dedica a una persona o objecte. 

Deu any als escenaris han omplert la maleta del Petit de Cal Eril de magnífiques experiències, moments per recordar i altres per oblidar. El que realment motiva i mou al grup però, és saber que hi ha gent que es veu representada en les seves lletres. 

Tot i que pot semblar que el moment àlgid i més emocionant sigui a dalt dels escenaris, on més gaudeix Joan Pons és en la producció, una porta a l’experimentació, la llibertat i l’aprenentatge que l’ha conduit cap a noves amistats i oportunitats. 

Al llarg d’aquests deu anys de música, concerts i escenaris, els membres del grup han anat variant. Actualment es compon de Joan Pons a La veu, Jordi Matas i Idelfons Alonso a les bateries, Dani Comas al baix i Artur Tort als teclats. Tots cinc estan treballant en un nou àlbum del qual encara no se’n sap el títol i que veurà la llum a principis del 2018. 

Gaudir amb el que fan i valorar cada moment del seu projecte és l’única aspiració dels membres del grup. Joan Pons se’l estima com un fill i no vol pensar on serà d’aquí uns anys ni quin moment travessarà el grup, i es que auto exigir-se massa o voler assolir grans fites els faria centrar-se en l’objectiu final i no en el recorregut de l’experiència.