Del 27 de febrer al 12 de març es portarà a terme el procés participatiu per escollir el nou nom del carrer entre les següents cinc propostes: Guinedilda, Anna Murià, Rosa Fabregat, Magdalena de Montclar i Neus Català.

La votació es podrà fer a través de la web www.cerverapaeria.cat o dipositant el vot en una de les urnes que es trobaran a la Paeria, el Museu i la biblioteca. També es podrà participar a través deldispositiu tàctil instal·lat al vestíbul de la Paeria.

En la fase inicial de presentació de propostes, que va acabar diumenge 17 de febrer, hi van participar 109 persones. Es van presentar 68 propostes per via telemàtica i 41 es van recollir a les urnes.

El jurat, reunit dilluns 18 de febrer, va escollir per unanimitat cinc noms de dona. El paer en cap, Ramon Royes, va proposar una discriminació positiva a favor de noms de dona per l’evident dèficit a la ciutat en aquest aspecte. La resta de membres el jurat hi van estar d’acord. Ara la ciutadania decidirà el nou nom del carrer a través d’un nou període de votacions.

Abans de començar el període de votacions, la Paeria de Cervera organitzarà una sessió oberta a tota la ciutadania per explicar les propostes seleccionades pel Jurat. Les explicacions aniran a càrrec de persones que, en la fase prèvia, han manifestat el seu interès a participar-hi. La sessió es farà el dimarts 26 de febrer, a les 20 hores, a la Sala de Plens de la Paeria.

L’argumentari de cada proposta és la següent:

CARRER GUINEDILDA

Repobladora i fundadora de la ciutat de Cervera. Primera dona que es menciona en un document referit a Cervera.

L’any 1026 la comtessa Ermessenda atorgà a Guinedilda i els seus fills el domini de les terres de Cervera, a la Marca del comtat d’Osona, on els nous pobladors ja havien construït un primitiu castell.

Guinedilda esdevé el símbol de la dona colonitzadora a la qual es reconeix el treball realitzat en l’ocupació de terres ermes i l’edificació de fortaleses; també ens mostra el valor i l’autoritat que tenia al segle XI una dona sola, que no havia de reclamar els drets en nom de cap marit, ni de cap llinatge, només en el seu nom propi i com a dona.

CARRER ANNA MURIÀ

Escriptora i periodista catalana que va néixer a Barcelona l’any 1904. Primera dona que va exercir professionalment el periodisme en la història de l’Estat.

Secretària de la Institució de les Lletres Catalanes, el 1937 va fundar el Grup Sindical d’Escriptors Catalans i va viatjar fins al front d’Aragó per posar en marxa les biblioteques del front.

En el seu text “Camí d’Aragó – Un repòs”, datat l’any 1937, l’autora parla del seu viatge a Cervera, concretament de la seva visita a la Universitat.

CARRER ROSA FABREGAT

Escriptora i farmacèutica que va néixer l’any 1933 a Cervera. Ha destacat en el món de la farmàcia doctorant-se a Barcelona i especialitzant-se a Alemanya, on va desenvolupar diferents feines com a directora tècnica i inspectora farmacèutica.

Com a escriptora ha estat vinculada amb l’àmbit cultural del país, col·laborant i participant activament en projectes editorials i culturals amb les seves qualitats literàries caracteritzades per la sensibilitat social, la reivindicació del paper de la dona i la seva personalitat, així com en defensa dels més desafavorits, assolint una consideració pública important i contribuint a projectar el nom de la ciutat de Cervera a l’àmbit internacional. Guardonada amb la Creu de Sant Jordi l’11 d’abril de 2017 per la Generalitat de Catalunya i nomenada filla predilecta de la ciutat de Cervera l’1 de juliol de 2017 pel Ple de la corporació municipal.

CARRER MAGDALENA DE MONTCLAR

L’any 1617, Magdalena de Montclar va ser torturada i penjada a la forca per “bruxa et metzinera” per ordre del Consell municipal de Cervera, que la considerà culpable de causar danys a les collites, provocar la mort de criatures i tenir tractes carnals amb el dimoni.

Aquesta proposta pretén simbolitzar la lluita de totes aquelles persones que han anat a contracorrent en èpoques de repressió.

CARRER NEUS CATALÀ

Neus Català va néixer l’any 1915 als Guiamets (Priorat). Membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil espanyola, és l’única supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück.

És un símbol de la lluita antifranquista, antifeixista i en defensa dels drets de les dones. Una referent i un testimoni de totes les dones que van lluitar a la Guerra Civil i la Segona Guerra mundial.

Guardonada amb la Creu de Sant Jordi l’any 2005 per la Generalitat de Catalunya i escollida Catalana de l’Any 2006 per la seva tasca de defensa de la memòria de les més de 92.000 dones que van morir a Ravensbrück. L’any 2015 va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

El recompte públic final de les votacions es farà el dimecres 13 de març, a les 11 hores, a la Sala de Plens de la Paeria.