La secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya de Guissona va organitzar el passat divendres la xerrada ‘Les dones en la memòria històrica’, a càrrec de la historiadora Meritxell Benedí, experta en gènere, immigració i polítiques públiques i actualment directora general de Serveis Socials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

L’acte va ser presentat per Josep Esquerra, candidat a l’alcaldia d’ERC a Guissona per a les properes eleccions municipals del 26 de maig, qui va introduir el tema posant algunes particularitats locals com a exemple, remarcant que a Guissona no hi ha hagut mai cap alcaldessa, que la primera dona regidora, Ester Roca, no va ser escollida fins el 1999 i que en el nomenclàtor de carrers, ‘de gairebé un centenar de carrers i indrets de Guissona, només n'hi ha 4 dedicats a personatges femenins, totes elles figures religioses; en canvi, n'hi ha 18 dedicats a homes: 2 presidents de la Generalitat, 6 figures religioses, 6 personatges il·lustres i 4 poetes’. Per a Josep Esquerra, aquestes particularitats són ‘segurament un fidel reflex de la realitat’ i confirmen que al llarg de la història, el paper de la dona s’ha vist invisibilitzat.

Meritxell Benedí, va remarcar que la memòria històrica ordena els fets que han esdevingut i que ha silenciat i invisibilitzat les dones perquè ‘les tasques de les dones no es consideren importants’. La historiadora va destacar que la II República va suposar per a les dones ‘un espai de llibertat, doncs es va aconseguir el dret a vot, a l’avortament, al divorci, accés a la formació o reconeixement en igualtat de condicions del seu espai al mercat de treball’. Malauradament, va continuar, ‘la repressió franquista va ser encara més dura que amb els homes, perquè a la repressió política se’ls afegia la repressió personal: se’ls negaven les seves aspiracions vitals’. Benedí va remarcar que el franquisme i la moral nacional-catòlica, van restringir les dones ‘a fer el paper de bones esposes i mares, a les que s’atribuïa la domesticitat, la reproducció, la cura dels marits i els fills i filles, mentre se’ls negava determinades feines, el dret al seu propi cos, a la participació política’. 

Meritxell Benedí va voler deixar clar que cal fer tots els esforços possibles per visualitzar el gran paper històric de les dones i que al parlar de memòria històrica des una perspectiva de gènere ‘no fem res més que ressituar les dones en un espai que és el que els hi pertoca i fer visibles les experiències, les presències i les trajectòries de les dones al llarg de la nostra història i de la nostra memòria’.